Salvem l’Estació del tren
de Sant Feliu de Llobregat
Plataforma ciutadana en defensa del patrimoni històric col·lectiu de Sant Feliu


Castellano |  Entradas | Manifiesto 2019 |  Dictamen

L’Estació de Sant Feliu de Llobregat

Puja al tren per salvar una Estació amb 165 anys d’història!

L'arribada del ferrocarril l’any 1854 va comportar grans canvis a la nostra ciutat en la millora de la mobilitat, en la industrialització i en el comerç i d’intercanvi econòmic amb les altres poblacions, així com en la fesomia de la ciutat que es va expandir agafant com a eix vertebrador l’Estació del ferrocarril amb l’obertura de nous carrers. Ja des dels primers moments l’Estació es va convertir en el nou pol d’atenció del poble ja que tenia una intensa activitat comercial.

L’edifici de l’Estació té tres cossos, el central més gran s’utilitzava de sala d’espera i s’accedia a través d’un passadís des d’una de les naus laterals un cop comprat el bitllet a les taquilles. A la nau on avui hi ha el bar hi havia l’habitatge del cap d’estació. L'estació de Sant Feliu sorprèn per la forma en arc de mig punt de les seves portes i finestres de la façana del costat de l’andana. En el moment de la seva construcció un altre element que va cridar molt l’atenció fou l’arquitectura que seguí els models arquitectònics anglesos de l’època i la riquesa dels materials emprats per a la seva construcció i decoració.

Actualment l’edifici de l’Estació de Sant Feliu és, juntament amb els de Sant Andreu Comtal i Cornellà de Llobregat, el més antic de Catalunya i d’Espanya que es conserva en funcionament dels inicis del ferrocarril.

Articles

El primer tren de la comarca i I’impuls a la
comercialització agrícola


La construcció de línia Barcelona-Martorell
Un angles, Miquel de Bergue, possiblement enginyer i resident a Barcelona, el 27-XII-1850 va obtenir la concessió per obrir una via ferria de Barcelona a Molins de Rei. Aquesta concessió era provisional com la que se li concedí el 3-N-1851 per tal de perllongar l'esmentada línia fins Martorell. Fetes anteriorment les concessions de Matar6 i Granollers, la via del Baix Llobregat era l'única sortida lliure que li quedava a Barcelona per enllacar amb l'interior de la Península. L'estudiós de la xarxa ferroviària catalana, Pere Pascual, ha analitzat l'origen i la construcció d'aquesta línia fèrria i els obstacles que hom "va trobar en la seva realització.

segeix >>



150 Anys del Ferrocarril de Barcelona a Martorell

Els primers anys de la línia
La inauguració el 28 d’octubre de 1848 del ferrocarril de Barcelona a Mataró va representar el començament del desenvolupament ferroviari a la península. El 1851 es va posar en servei el ferrocarril de Madrid a Aranjuez, al que seguirien el de Langreo, el del Grao de València i a Catalunya, a partir del 1854, es comença a configurar el que seria la actual xarxa ferroviària catalana.

El ferrocarril de Barcelona a Granollers es va inaugurar el juliol del 1854 i amb la seva fusió amb el de Mataró va arribar a la frontera amb França per Port-Bou el 1878. Aquell mateix any de 1854 es va posar en funcionament el ferrocarril de Barcelona a Molins de Rei que, amb la seva continuació cap a Martorell i Tarragona, es convertiria en l’enllaç de Barcelona amb València. El 1855 es va inaugurar el tram ferroviari entre Montcada i Sabadell de la línia que uniria Barcelona amb Saragossa.

segeix >>



150 años del ferrocarril de Barcelona a Molins de Rei y Martorells


Contrariamente a lo sucedido en la construcción del resto de infraestructura ferroviaria en España, la financiación de la red catalana corrió a cargo de capital autóctono y de la iniciativa privada. Por ello, la red se construyó de acuerdo con los intereses económicos y sociales de la burguesía catalana, lo que a la postre dio lugar a problemas financieros. Al final, la multitud de pequeñas compañías que configuraron los inicios del ferrocarril en Cataluña fueron absorbidas por grandes compañías controladas por capitales franceses.
Hay que subrayar que los mayores esfuerzos inversores en la construcción de la red se orientan a conectar la ciudad de Barcelona con localidades del interior del país, debido a los intereses económicos de esa burguesía financiera. Esta opción lleva a despreciar momentáneamente la conexión con Francia, ardua tarea llena de vicisitudes, que no tendría lugar hasta 1878.

segeix >>