Dictamen de la Comissió Cívica de Patrimoni del Baix Llobregat sobre la conservación de la Estación de Sant Feliu de Llobregat

 [pdf CAT] [pdf ES]

A inicios de 2010 la Plataforma "Salvem l’Estació del tren de Sant Feliu de Llobregat", con la publicación de un "Manifiesto en defensa de la Estación del Tren de Sant Feliu de Llobregat" suscitó un movimiento en defensa de la conservación de la mencionada estación, destinada a desaparecer por la realización de las obras de soterramiento de la vía del tren a su paso por el centro de la ciudad de Sant Feliu de Llobregat. Más de 1.500 adhesiones de ciudadanos y ciudadanas a través de Facebook o por otros medios, así como una extensa lista de adhesiones de profesionales, de entidades culturales y ferroviarias de todo el Estado, que pueden ser consultadas en la web de dicha Plataforma. Esta Plataforma también se dirigió a la Comissió Cívica de Patrimoni del Baix Llobregat (CCPBL), pidiendo su adhesión al Manifiesto; petición a la que se contestó expresando simpatía por la iniciativa, pero poniendo de manifiesto que la función de la Comisión fuese estudiar los casos y emitir un dictamen dirigido a las partes, con el objetivo de asegurar la máxima objetividad y el mejor resultado de cara a la conservación del patrimonio comarcal. Y con este objetivo, a 15 de septiembre de 2011, la Comissió Cívica de Patrimoni del Baix Llobregat aprueba el siguiente DICTAMEN: Habiendo estudiado el valor patrimonial de la Estación del tren de Sant Feliu de Llobregat, consideramos, sin lugar a dudas, que se trata de una pieza de valor excepcional del patrimonio ferroviario catalán y de la Península Ibérica, que testimonia, junto con las estaciones de Cornellà y de Molins de Rei, las primeras actuaciones en este medio de transporte y que, a lo largo de los últimos 150 años, ha sido el referente más potente de la movilidad local.

• El valor arquitectónico de la Estación se referirá necesariamente al sistema en el que se incardina; en este caso, el sistema ferroviario. En este sentido, según afirma Carlos Urkiola en el libro "El carril de Barcelona a Molins de Rei i Martorell", "las estaciones de la sección de Barcelona a Molins de Rei son verdaderas joyas de la arquitectura ferroviaria". Por lo que se refiere a Sant Feliu, en concreto, "no sabemos si algún arquitecto inglés participó directamente" en el proyecto, pero posee una gran similitud "con la estación de Belper (en el Reino Unido), a la línea de Derby en Chesterfield, obra del arquitecto Francis Thomson, que construyó varias estaciones y edificios de estilo italianizante " (op. cit.). En definitiva, expresa Urkiola, "esta estación presenta algunas características que la convierten en una de las más interesantes de la línea, junto con la de Molins de Rei". Debemos valorar, pues, este edificio en el contexto de la arquitectura ferroviaria, y cualquier valoración que no lo tenga en cuenta, sería una valoración errónea. Desde el punto de vista histórico, es obvio que el tendido de la línea de Barcelona a Molins de Rei y Martorell, hecha con capital exclusivamente privado, pronto significó un gran impulso para el desarrollo de nuestro territorio, garantizando la movilidad de las personas y de las mercancías. Según Urkiola (op. cit.), "las estaciones tuvieron un papel muy importante para el comercio de las poblaciones por donde pasaba el tren, pero también para las localidades de sus entornos. Los productos agrícolas y manufacturados podían, gracias al ferrocarril, llegar cada vez más lejos". Este hecho se consolidó con la ampliación de la línea hasta Tarragona, Zaragoza y Madrid. Debemos reconocer que, a pesar de las ulteriores modificaciones de la línea para mejorar sus prestaciones técnicas y operativas (entre las cuales, la electrificación, los nuevos sistemas de señalización, las modificaciones de las dependencias interiores o, en el caso de Sant Feliu, las estructuras añadidas para la protección del sol y la lluvia), la presencia de las estaciones de Cornellà, Sant Feliu y Molins de Rei, que mantienen su configuración exterior originaria, permite testimoniar la antigüedad de esta infraestructura ferroviaria y, por tanto, se erigen como referentes históricos de un valor apreciable. Son las piezas de arquitectura ferroviaria más antiguas que se conservan en la actualidad de los orígenes del ferrocarril en Cataluña y en toda la península Ibérica. Desde el punto de vista simbólico, según explicita el Manifiesto mencionado, la Estación de Sant Feliu de Llobregat ha sido el referente más potente de la movilidad de la ciudadanía local, durante más de 150 años.

Sin embargo, a pesar de esta conclusión que la Comisión considera contundente, constatamos que la Estación de Sant Feliu nunca ha sido objeto de protección por parte del Ayuntamiento de la ciudad. Contrariamente a lo que sucedió en Cornellà y Molins de Rei, el Ayuntamiento de Sant Feliu de Llobregat no incluyó la Estación en el Catálogo de Patrimonio, aprobado en 1986, ni se ha planteado de hacerlo en posteriores revisiones del mismo. Según los contactos mantenidos por la Comisión con diferentes representantes municipales, tampoco se han constatado iniciativas en este sentido hasta la aparición de la Plataforma del año pasado, ni se han presentado alegaciones conservacionistas en los periodos de información pública de los diferentes proyectos de soterramiento de las vías del tren. Consultados cargos locales de la época y vista la extensión del catálogo del patrimonio de Sant Feliu de Llobregat del año 1986, todo indica que no estamos ante un caso de insensibilidad hacia el patrimonio, sino de prudencia por los posibles obstáculos que, se temía, una protección del edificio de la estación podía tener sobre la reivindicación y el proyecto de soterramiento de las vías del tren. Por otro lado la imprecisión legal sobre la protección del patrimonio ferroviario hace que, a pesar de la inclusión de la Estación de Sant Feliu en el Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya y el reconocimiento de ser el equipamiento ferroviario más antiguo de la Península Ibérica, ni el Ministerio de Fomento, propietario de la Estación, ni la Generalitat o el Ayuntamiento, administraciones coactuantes, no han puesto de manifiesto en ningún momento el interés para la preservación de este patrimonio. El hecho es que ninguno de los estudios o anteproyectos de esta importante infraestructura ha contemplado como uno de sus inputs de partida la necesidad de conservar la Estación histórica.

• En 1982 el Ayuntamiento de Sant Feliu impulsa, de acuerdo con la Administración metropolitana, un estudio de alternativas para resolver la grave afectación del paso del tren por el centro a lo largo del término municipal, con importantes repercusiones de seguridad. Todavía se contemplan las alternativas del soterramiento y de la elevación. En 1984 se realiza un primer estudio del soterramiento de las vías. Hasta el año 1995 no se redactará un primer proyecto de soterramiento. En 1999, el Ministerio de Fomento contempla tres posibles alternativas para el soterramiento. Finalmente, en el año 2000 se presenta por parte del Ministerio de Fomento el "Proyecto constructivo de integración del ferrocarril en Sant Feliu de Llobregat". En 2006, Fomento, Generalitat y Ayuntamiento firman un protocolo en el que se concreta la financiación de la obra, así como de la urbanización de la superficie, que contempla la implantación del tranvía por encima de la losa del soterramiento. En 2008, el Ministerio inicia la actualización del proyecto del año 2000, que contempla dos alternativas, de las que se prioriza una, y es aprobado el proyecto en el año 2010 (previa aprobación del estudio de impacto ambiental a finales de 2009). Actualmente, la licitación de la obra está suspendida en espera de presupuesto, por la reducción de gastos debida a la crisis. En todos los proyectos redactados la Estación resulta afectada. El supuesto de su derribo jamás es discutido (y, además, el Ayuntamiento así lo afirma explícitamente en las entrevistas mantenidas con el Alcalde Vázquez y con los técnicos municipales, o la actual Alcaldesa lo escribe en "El Far" del 8 de abril de 2011).

Debemos dejar claro que este dictamen no quiere poner en cuestión la prioridad de la obra de integración del ferrocarril a su paso por la ciudad. Es más, la Comisión lamenta que un proyecto tan importante para la ciudadanía de Sant Feliu esté resultando tan laborioso, como se puede deducir de las referencias aportadas. De hecho, la CCPBL constata, según afirmaciones de los servicios técnicos del Ayuntamiento, que el pasillo ferroviario por donde transcurren las vías es estrecho y está condicionado por edificaciones consolidadas. Esto hace que las diversas alternativas de desviación de las vías durante la ejecución de la obra, o quizás los requerimientos de la propia obra de soterramiento, afecten de una u otra manera el espacio ocupado por la actual estación. Pero no podemos afirmar que no exista ninguna alternativa técnica que hubiera hecho posible la incorporación de la Estación al proyecto; ni nos corresponde hacerlo como Comisión. A pesar de estas constataciones, este dictamen tiene que lamentar que en este asunto estemos prácticamente a punto de perder una importante pieza del patrimonio de Sant Feliu, de la historia ferroviaria comarcal y de toda la península. Y, en consecuencia, la Comissió Cívica de Patrimoni del Baix Llobregat, pese a constatar la prioridad del soterramiento de vías, a pesar de tomar nota de la afectación que el proyecto aprobado comporta para la Estación histórica, desconociendo si existía alguna posibilidad de resolver técnicamente el soterramiento sin afectarla:

1. Lamenta que la hipótesis de conservación de un edificio importante para la historia de la infraestructura ferroviaria no haya sido contemplada en ningún momento por las tres administraciones actuantes, en particular por la propietaria de la Estación.
2. Considera que, a pesar de preservar la prioridad de la licitación de la obra de soterramiento así que presupuestariamente sea posible, se deberían agotar todas las posibilidades técnicas que permitan la conservación de la Estación. (De hecho Esquerra Republicana de Catalunya presentó en el Parlamento español en octubre de 2010 una Proposición no de ley pidiendo esta revisión, aunque sin éxito).
3. Considera imprescindible que, en caso de la inevitabilidad del derribo de la Estación, se estudie y establezca su configuración, se documente arquitectónicamente, históricamente y gráficamente, y se incorpore la mejor referencia permanente posible en alguna de las dependencias de la nueva estación soterrada. La referencia patrimonial de la Estación no se puede perder.

Sant Feliu de Llobregat

Dictamen de la Comissió Cívica de Patrimoni del Baix Llobregat sobre la conservació de l’Estació de Sant Feliu de Llobregat

 [pdf CAT] [pdf ES]

A primers de 2010 la Plataforma “Salvem l’Estació del tren de Sant Feliu de Llobregat”, amb la publicació d’un “Manifest en defensa de l’Estació del Tren de Sant Feliu de Llobregat” ha suscitat un moviment en defensa de la conservació de l’esmentada estació, destinada a desaparèixer per la realització de les obres de soterrament de la via del tren al seu pas pel centre de la ciutat de Sant Feliu de Llobregat. Més de 1.500 adhesions de ciutadans i ciutadanes a través del Facebook o per altres mitjans, així com una molt notable llista d’adhesions de professionals, d’entitats culturals i ferroviàries d’arreu de l’Estat, que poden ser consultades a la web de la Plataforma.

Aquesta Plataforma també es va adreçar a la CCPBL, demanant la seva adhesió al Manifest. Petició a la que es va contestar expressant la simpatia per la iniciativa, però posant de manifest que la funció de la Comissió era la d’estudiar els casos i emetre un dictamen adreçat a les parts, amb l’objectiu d’assegurar la màxima objectivitat i el millor resultat de cara a la conservació del patrimoni comarcal.

És amb aquest objectiu que a 15 de setembre de 2011, la Comissió Cívica de Patrimoni del Baix Llobregat aprova el següent DICTAMEN:


Havent estudiat el valor patrimonial de l’Estació del tren de Sant Feliu de Llobregat, hem de dir, sense cap tipus de dubte, que és una peça de valor excepcional del patrimoni ferroviari català i de la península ibèrica, que testimonia, juntament amb les estacions de Cornellà i Molins de Rei, les primeres actuacions en aquest mitjà de transport i que, al llarg dels darrers 150 anys, ha estat el referent de la mobilitat local més potent.

• El valor arquitectònic de l’Estació s’ha de referir necessàriament al sistema en el que s’incardina. En aquest cas, al sistema ferroviari. En aquest sentit, tal com afirma Carles Urkiola en el llibre “El carril de Barcelona a Molins de Rei i Martorell”, “les estacions de la secció de Barcelona a Molins de Rei son veritables joies de l’arquitectura ferroviària”.
  
  Pel que fa a Sant Feliu, en concret, “no sabem si algun arquitecte anglès participà directament” en el projecte, però té una gran similitud “amb l’estació de Belper (al Regne Unit), a la línia de Derby a Chesterfield, obra de l’arquitecte Francis Thomson, que construí diverses estacions i edificis d’estil italianitzant” (op. cit.). En definitiva, diu Urkiola, “aquesta estació presenta algunes característiques que la converteixen en una de les més interessants de la línia, juntament amb la de Molins de Rei”.
  
  Hem de valorar, doncs, aquest edifici en el context de l’arquitectura ferroviària i qualsevol valoració que no ho tingui en compte hem d’afirmar que en faria una valoració errònia.
  
  Des del punt de vista històric, és obvi que l’estesa de la línia de Barcelona a Molins de Rei i Martorell, feta amb capital exclusivament privat, va significar ben aviat un gran impuls del desenvolupament del nostre territori, garantint la mobilitat de les persones i de les mercaderies. Segons Urkiola (op. cit.), “les estacions tingueren un paper molt important per al comerç de les poblacions per on passava el tren, però també per a les localitats dels entorns. Els productes agrícoles i manufacturats podien, gràcies al ferrocarril, arribar cada cop més lluny”. Aquest fet es va consolidar amb l’ampliació de la línia fins a Tarragona, Zaragoza i Madrid.
  
  Hem de reconèixer que, malgrat les ulteriors modificacions de la línia per millorar les seves prestacions tècniques i operatives (entre les quals, l’electrificació, els nous sistemes de senyalització, les modificacions de les dependències interiors o, en el cas de Sant Feliu, les estructures afegides de defensa del sol i la pluja), la presència de les estacions de Cornellà, Sant Feliu i Molins de Rei, que mantenen la seva configuració exterior originària, permet testimoniar l’antiguitat d’aquesta infraestructura ferroviària i, per tant, s’erigeixen com a referents històrics d’un valor apreciable. Son les peces d’arquitectura ferroviària més antigues que es conserven en l’actualitat dels orígens del ferrocarril a Catalunya i a tota la península Ibèrica.
  
  Des del punt de vista simbòlic, tal com explicita el Manifest esmentat, l’Estació de Sant Feliu de Llobregat ha estat el referent més potent de la mobilitat de la ciutadania local, durant més de 150 anys.

Tanmateix, malgrat aquesta conclusió que la Comissió considera contundent, constatem que l’Estació de Sant Feliu mai ha estat objecte de protecció per part de l’Ajuntament de la ciutat. Contràriament al que va succeir a Cornellà i a Molins de Rei, l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat no va incloure l’Estació en el Catàleg de Patrimoni, aprovat el 1986, ni s’ha plantejat de fer-ho en posteriors revisions del mateix. Segons els contactes mantinguts per la Comissió amb diferents representants municipals, tampoc s’han constatat iniciatives en aquest sentit fins a l’aparició de la Plataforma l’any passat, ni s’han presentat al·legacions conservacionistes en els períodes d’informació pública dels diferents projectes de soterrament de les vies del tren.

Consultats càrrecs locals de l’època i vista l’extensió del catàleg del patrimoni de Sant Feliu de Lobregat de l’any 1986, tot indica que no estem davant d’un cas d’insensibilitat vers el patrimoni, sinó de prudència pels possibles entrebancs que, es temia, una protecció de l’edifici de l’estació podia tenir sobre la reivindicació i el projecte de soterrament de les vies del tren.

Per altra banda la imprecisió legal sobre la protecció del patrimoni ferroviari fa que, malgrat la inclusió de l’Estació de Sant Feliu en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i el reconeixement de ser l’equipament ferroviari més antic de la península Ibèrica, ni el Ministeri de Foment, propietari de l’Estació, ni la Generalitat o l’Ajuntament, administracions coactuants, no han posat de manifest en cap moment l’interès de la preservació d’aquest patrimoni.

El fet és que cap dels estudis o avantprojectes d’aquesta important infraestructura ha contemplat com un dels seus imputs de partida la necessitat de conservar l’Estació històrica.

• L’any 1982 l’Ajuntament de Sant Feliu impulsa, d’acord amb l’Administració metropolitana, un estudi d’alternatives per resoldre la greu afectació del pas del tren pel centre de tot el terme municipal, amb importants repercussions de seguretat. Encara s’hi contemplen les alternatives del soterrament i de l’elevació.
  
  El 1984 es fa un primer estudi del soterrament de les vies. No és fins l’any 1995 que no es redacta un primer projecte de soterrament. L’any 1999, el Ministeri de Foment contempla tres possibles alternatives pel soterrament.
  
  Finalment, l’any 2000 es presenta per part del Ministeri de Foment el “Projecte constructiu d’integració del ferrocarril a Sant Feliu de Llobregat”.
  
  L’any 2006, Foment, Generalitat i Ajuntament signen un protocol on es concreta el finançament de l’obra, així com de la urbanització de la superfície, que contempla la implantació del tramvia per sobre de la llosa del soterrament.
  
  L’any 2008, el Ministeri inicia l’actualització del projecte de l’any 2000, que contempla dues alternatives, de les quals se’n decideix una i és aprovat el projecte l’any 2010 (prèvia aprovació de l’estudi d’impacte ambiental a finals de 2009).
  
  Actualment, la licitació de l’obra està suspesa, a l’espera de pressupost, per la reducció de despeses per mor de la crisi.
  
  En tots els projectes redactats l’Estació resulta afectada. El supòsit del seu enderrocament no és mai discutit (i, a més, l’Ajuntament així ho afirma explícitament en les entrevistes mantingudes amb l’Alcalde Vàzquez i amb els tècnics municipals, o l’actual Alcaldessa ho escriu a “El Far” del 8 d’abril de 2011).

Hem de deixar clar que aquest dictamen no vol posar en qüestió la prioritat de l’obra d’integració del ferrocarril al seu pas per la ciutat. És més, la Comissió lamenta que un projecte tant important per a la ciutadania de Sant Feliu estigui resultant tant laboriosa, com es pot deduir de les referències aportades.

De fet, la CCPBL constata, tal com ens fan veure els serveis tècnics de l’Ajuntament, que el passadís ferroviari per on transcorren les vies és estret i està condicionat per edificacions consolidades. Això fa que les diverses alternatives de desviació de les vies durant l’execució de l’obra, o bé els requeriments de la pròpia obra de soterrament, afectin d’una o altra manera l’espai ocupat per l’actual estació. Però no podem afirmar que no existeixi cap alternativa tècnica que hagués fet possible la incorporació de l’Estació al projecte. Ni ens correspon de fer-ho com a Comissió.

Malgrat aquestes constatacions, aquest dictamen ha de lamentar que en aquest afer estiguem pràcticament a punt de perdre una important peça del patrimoni de Sant Feliu i de la història ferroviària comarcal i de tota la península.

I, en conseqüència, La Comissió Cívica de Patrimoni del Baix Llobregat, tot i constatar la prioritat del soterrament de vies, tot i prendre nota de l’afectació que el projecte aprovat comporta per l’Estació històrica, tot i ignorar si existia alguna possibilitat de resoldre tècnicament el soterrament sense afectar-la:

1. Lamenta que la hipòtesi de conservació d’un edifici important per la història de la infraestructura ferroviària no hagi estat contemplada en cap moment per les tres administracions actuants, en particular per la propietària de l’Estació
2. Considera que, tot i preservar la prioritat de la licitació de l’obra de soterrament així que pressupostàriament sigui possible, s’haurien d’esgotar totes les possibilitats tècniques que permetin la conservació de l’Estació. (De fet Esquerra Republicana de Catalunya va presentar al Parlament espanyol l’octubre de 2010 una Proposició no de llei, demanant aquesta revisió, sense èxit).
3. Creu imprescindible que, en cas de la inevitabilitat de l’enderrocament de l’Estació, s’estudiï i estableixi la seva configuració, es documenti arquitectònicament, històricament i gràficament i s’incorpori la millor referència permanent possible en alguna de les dependències de la nova estació soterrada. La referència patrimonial de l’Estació no es pot perdre.

Sant Feliu de Llobregat

“Salvem l’estació de Sant Feliu” s'adhereix al grup de "jo faig creixer patrimoni.gencat"

El “Salvem l’estació de Sant Feliu” s'adhereix al projecte "jo faig créixer patrimoni.gencat" impulsat per la Direcció General de Patrimoni Cultural del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.

El portal inclou notícies actuals sobre els museus, arxius, arqueologia i arquitectura del patrimoni de Catalunya. La seva activitat s'exten també en diferents blogs, algun d'ells ja referenciats en el nostre, i un grup al Facebook.

Adhesió del Centre d'Estudis Martorellencs al Manifest en defensa de l’Estació del tren

El Centre d’Estudis Martorellencs, en la seva sessió de Junta del dia 14 de gener de 2011 va acordar donar suport a la campanya cívica “Salvem l’Estació de Sant Feliu de Llobregat” davant la possibilitat que aquest edifici sigui enderrocat amb motiu del soterrament de les vies del tren al seu pas per Sant Feliu de Llobregat.

Entenem que atendre una demanda tant necessària per a la correcta articulació urbana del municipi com és el soterrament de les vies del ferrocarril, no és incompatible amb les mesures adequades que permetin la conservació de l'edifici de l'estació, emblemàtic i corresponent a una arquitectura singular que cal valorar com a testimoni i document local i alhora de la història general de la implantació del ferrocarril al nostre país.


Miquel Vives Tort
Secretari del Centre d'Estudis Martorellencs

La centenària estació de tren de Sant Feliu podria desaparèixer (Fet a Sant Feliu)

L'edifici és un dels més antics de l'Estat espanyol, juntament amb els de Cornellà de Llobregat i Molins de Rei

Des de la plataforma cívica “Salvem l’estació de Sant Feliu de Llobregat” es denuncia aquesta situació pel valor històric de l’estació de Renfe, que és una de les més antigues de tot l’Estat juntament amb la de Molins de Rei i Cornellà. El seu portaveu, Jaume Solé, assegura que cal preservar l’edifici perquè “no només és un valor arquitectònic sinó que també representa la nostàlgia de la industrialització de la ciutat i explica la configuració dels seus carrers i comerços”.

Per salvaguardar aquest equipament i després de trobar la negativa dels partits del govern municipal (PSC i CiU) el diputat d’ERC, Joan Tardà, va liderar una proposició no de llei (PNL) del grup parlamentari d’ERC-IU-ICV que sol·licitava un estudi de viabilitat tècnica i econòmica per mantenir l’edifici a partir del projecte actual del soterrament. Tardà, també un dels principals defensors de l’estació centenària de la seva ciutat, Cornellà, argumenta: “El ferrocarril va ser un catalitzador del creixement econòmic de la comarca i va permetre poder acostar, des del la quotidianitat, la realitat comarcal a la capital” i es pregunta “avui en dia com pots parlar de cultura, respecte i modernitat si no acceptes l’estació de meitat del segle XIX?”.

Madrid diu que no

Tanmateix a Madrid van desestimar aquesta petició perquè, segons Jaume Solé, “l’equip de govern va fer pressió perquè els seus companys de partit votessin en contra ja que creien que perjudicava la ciutat”. I aquest és el motiu municipal a la seva oposició, que el PP també subscriu. Encara que al Congrés, el mateix diputat de Convergència, Pere Macías, va mostrar-se favorable a demanar l’esmentat pla de viabilitat amb la condició que no suposés un retard de l’obra, la regidora convergent de la cartera de Salut, Consum i Seguretat de l’Ajuntament de Sant Feliu, Rosa Maria Martí, afirma que l’edifici “no té cap rellevància històrica”. Reconeix que “encara que pot ser important emocionalment no té prou valor ni arquitectònic ni patrimonial”.

Per tant, es mostra contrària a la conservació de l’estació perquè “El valor de l’edifici no mereix la paralització de tot el projecte que ja està fet. Ni per a mi ni per al projecte del PSC”. Martí també troba que el grup municipal d’Iniciativa vol alentir encara més un soterrament que fa 30 anys que és reivindicat per uns i per altres, i apunta que aquest partit es troba darrere de la plataforma cívica que promou la defensa de l’estació.

Però, per la seva banda, el portaveu de “Salvem l’estació de Sant Feliu de Llobregat”, Jaume Solé, remarca que per demostrar que només són una entitat desvinculada del món polític tornaran a reivindicar l’apologia de l’edifici centenari després de les eleccions municipals del maig. Al seu torn, el portaveu del grup municipal d’ICV-EUiA, Jordi San José, defensa que si realment el manteniment de l’estació suposés un retard de l’obra s’hi oposarien ja que són conscients que “a banda de representar un benefici per Sant Feliu”, el soterrament significa “una millora molt important del servei de Rodalies a la zona”. Així i tot, San José afegeix que segons els experts que han consultat, la inclusió de l’edifici ferroviari és possible. Ara el destí de l’estació santfeliuenca dependrà de la resposta ciutadana, del resultat de les eleccions municipals del mes de maig i de la gestió del nou govern de la Generalitat.

Clara Molins
Llegir a Fet a Sant Feliu