Actualment, el tren s'ha tornat a posar de moda. Tothom parla del tren, tothom diu la seva i més concretament la gent parla de l'alta velocitat, de com el tren ha de creuar Barcelona, de si ho ha de fer per un o altre carrer, de si cal salvaguardar la integritat d'alguns edificis...
Tanmateix, un dels símbols més extraordinaris del ferrocarril del passat, és a dir aquell ferrocarril que unia els pobles, les persones i les famílies, un dels símbols que s'han pogut conservar com l'estació de tren de Sant Feliu de Llobregat, sembla ser que no mereix que es respecti la seva integritat i, per tant, ha d'anar a terra.
Quan el ferrocarril va arribar a Sant Feliu l'any 1854, també va arribar de manera definitiva el progrés. L'antiga vila va créixer física, demogràfica i econòmicament a partir del nou nucli de l'estació, posant-se una vegada més de manifest, la transcendència de l'arribada del ferrocarril i els canvis que aquesta arribada va produir en el conjunt dels sistemes de transport col•lectiu i les comunicacions amb altres poblacions com Barcelona i la seva rodalia.
Aquest creixement de la ciutat de Sant Feliu de Llobregat als voltants de l'estació de ferrocarril i la mateixa estació, com a centre neuràlgic de les noves activitats socioeconòmiques que es varen anar generant amb el pas del temps, formen part inseparable de la història de la vila. Per altra banda, no tant sols s'han convertit en part de la memòria visual quotidiana dels habitants de la població; també s'han transformat, com és el cas de l'estació, en un patrimoni ferroviari històric i artístic de primera magnitud, certament irrepetible.
Un patrimoni que cal preservar de la millor manera possible: donant-li un ús públic en el futur. Només d’aquesta manera es podràn explicar als ciutadans i, especialment, a les properes generacions, alguns aspectes històrics tan importants com la influència de l’arribada del ferrocarril en el posterior desenvolupament social, industrial, econòmic i cultural de la ciutat.
Salvem l’estació!
Rafael Alcaide González
Geògraf. Especialista en transports i xarxes ferroviàries
Tanmateix, un dels símbols més extraordinaris del ferrocarril del passat, és a dir aquell ferrocarril que unia els pobles, les persones i les famílies, un dels símbols que s'han pogut conservar com l'estació de tren de Sant Feliu de Llobregat, sembla ser que no mereix que es respecti la seva integritat i, per tant, ha d'anar a terra.
Quan el ferrocarril va arribar a Sant Feliu l'any 1854, també va arribar de manera definitiva el progrés. L'antiga vila va créixer física, demogràfica i econòmicament a partir del nou nucli de l'estació, posant-se una vegada més de manifest, la transcendència de l'arribada del ferrocarril i els canvis que aquesta arribada va produir en el conjunt dels sistemes de transport col•lectiu i les comunicacions amb altres poblacions com Barcelona i la seva rodalia.
Aquest creixement de la ciutat de Sant Feliu de Llobregat als voltants de l'estació de ferrocarril i la mateixa estació, com a centre neuràlgic de les noves activitats socioeconòmiques que es varen anar generant amb el pas del temps, formen part inseparable de la història de la vila. Per altra banda, no tant sols s'han convertit en part de la memòria visual quotidiana dels habitants de la població; també s'han transformat, com és el cas de l'estació, en un patrimoni ferroviari històric i artístic de primera magnitud, certament irrepetible.
Un patrimoni que cal preservar de la millor manera possible: donant-li un ús públic en el futur. Només d’aquesta manera es podràn explicar als ciutadans i, especialment, a les properes generacions, alguns aspectes històrics tan importants com la influència de l’arribada del ferrocarril en el posterior desenvolupament social, industrial, econòmic i cultural de la ciutat.
Salvem l’estació!
Rafael Alcaide González
Geògraf. Especialista en transports i xarxes ferroviàries
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada